[...] E Tirant rebre una carta on home d’orgull profund i enginy admirable lo retava a la batalla.
Se celebrà dos dies després de l’entrega de la carta.
Tirant no sabia qui era el seu oponent fins que no lo veure, feia joiosa al raig matinador al opononent de tirant anomenat Felip, era un home alt i fort.
Començar lo combat, Felip manejava amb força i destresa l’espasa. Tirant estava malalt a causa de molt dies de batalles continuades sense descans, el seu cos també estava destemplat.
Però ell lluità com el més noble cavaller, però Felip lo ferí, e eixi-li sang per lo llavi dessús boca. Però continuaren lluita’n, fins que Tirant deixa sos ulls de mirar lo terra i caigué fulminat per un cop d’espasa al coll. Efectivament li separa lo testa del cos. Plaerdemavida al veure això caigué al terra i culpa a Felip de cimbell traïdor. Entre tot això Tirant morí deleços en un combat ofenedor contra un Felip no molt conegut per aquella comarca.
Felip, honra a un magnífic cavaller dignant-li un enterrament digne de un rei, i Plaerdemavia indignada per l’emoció d’aquella gesta d’aquell noble cavaller, i a l’hora ofegada de llàgrimes per el dolor que sentia no sabia raó d’amor entre Tirant i Felip, rejuntant-se amb felip, per tapar el seu consol de que havia perdut el seu defensor, i donar una vida de ofenedor, malfadat a sos familiars per la seva gesta, però el seu cor respirava sospirós.
martes, 25 de noviembre de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario