[...] E Tirant rebre una carta on home d’orgull profund i enginy admirable lo retava a la batalla.
Se celebrà dos dies després de l’entrega de la carta.
Tirant no sabia qui era el seu oponent fins que no lo veure, feia joiosa al raig matinador al opononent de tirant anomenat Felip, era un home alt i fort.
Començar lo combat, Felip manejava amb força i destresa l’espasa. Tirant estava malalt a causa de molt dies de batalles continuades sense descans, el seu cos també estava destemplat.
Però ell lluità com el més noble cavaller, però Felip lo ferí, e eixi-li sang per lo llavi dessús boca. Però continuaren lluita’n, fins que Tirant deixa sos ulls de mirar lo terra i caigué fulminat per un cop d’espasa al coll. Efectivament li separa lo testa del cos. Plaerdemavida al veure això caigué al terra i culpa a Felip de cimbell traïdor. Entre tot això Tirant morí deleços en un combat ofenedor contra un Felip no molt conegut per aquella comarca.
Felip, honra a un magnífic cavaller dignant-li un enterrament digne de un rei, i Plaerdemavia indignada per l’emoció d’aquella gesta d’aquell noble cavaller, i a l’hora ofegada de llàgrimes per el dolor que sentia no sabia raó d’amor entre Tirant i Felip, rejuntant-se amb felip, per tapar el seu consol de que havia perdut el seu defensor, i donar una vida de ofenedor, malfadat a sos familiars per la seva gesta, però el seu cor respirava sospirós.
martes, 25 de noviembre de 2008
DESCRIPCIÓ CARICATURESCA DE PLAERDEMAVIDA
De Plaerdemavida no en tenim una caricatura molt definida, per que Joanot Martorell en la seva novel•la no es centra a descriure-la físicament com amb Tirant lo blanc sinó que ens la mostra més com es el seu caràcter i les seves afinitats i desavinences en vers el combats o en molts altre temes.
Físicament ens podem imaginar, que Plaerdemavida, era una noia agraciada, tindria que tenir la pell blanca, els seus cabell haurien de ser sedosos com la mel, i moltes vegades, algun cavaller valent i hàbil hauria caigut en les seves mans.
Sobre el seu caràcter en tenim més informació.
La batalla que va celebrar a ultrança, ens mostra que era una dona decidida i que no es fa enrere en els moments claus, com si fos un veritable cavaller també ens mostra, una noia amb alegria, però això no vol dir que sigui fàcil d’enganyar-la, per que també es bastant intel•ligent en aquest sentit.
Una altre aspecte que la descriu, és quan veu a Tirant, això ens mostra, que tot i la seva joventut inestimable, és una dona amb bastant pscicologia, i que rarament s’equivoca en les seves eleccions.
sábado, 22 de noviembre de 2008
EROTISME I BEL·LICISME
En aquest apartat, hem citat i comentat alguns passatges de la novel•la que ens han semblat i hem qualificat d’humorístic bèl•lic i eròtic.
[...] Plaerdemavida l’hi portà i el féu gitar al costat de la princesa. I les posts del llit, i del costat del capçal, no arribaven a la paret. Quan Tirant s’hagué gitat, la donzella li digué que s’estigués quiet i que no es mogués fins que ella no li ho digués. I ella es posà de peu al capçal del llit i posà el seu cap entre el ventre de Tirant i la princesa, i ella tenia la cara devers la princesa; i com que les mànigues de la camisa li feien nosa, se les tragué. I agafà la mà de Tirant i la posà sobre els pits de la princesa, i Tirant li tocà les mamelles, el ventre i, d’allí, avall. [...]
I Tirant tenia la mà sobre el ventre de la princesa. I Plaerdemavida tenia la seva mà sobre el cap de Tirant i, quan ella advertia que la princesa s’adormia, afluixava la mà i llavors Tirant tocava de gust; i quan la princesa estava a punt de despertar-se, estrenyia el cap a Tirant i ell s’estava quiet. Estigueren en aquest esplai per més espai d’una hora, i ell tothora tocant-la. [...]
La cita exposada pertany al capítol 233, on Tirant comparteix el llit amb la princesa. Des del meu punt de vista, aquest passatge té un caràcter eròtic. Si aquesta escena es representes en una imatge, es veurien tres personatges en un llit. A més a més, aquests van mig despullats i és una escena on apareixen tocaments íntims.
[..] Però , trobant-se a Andrinòpol, de sobte, Tirant se sent malalt. El capità ha contret una pulmonia i els metges no hi poden fer res per guarir-l’en. Coneixent que la mort se li apropa, Tirant crida a un confessor, rep els sagraments, fa testament a favor d’Hipòlit, redacta una adolorida lletra per a Carmesina i expressa la seva última voluntat de ser traslladat a Constantinoble. Tot fent camí cap a la ciutat imperial, Tirant mor.
Per a mi, sense dubte, el desenllaç de la novel•la és el més trist i dolorós. Encara que ja ho donàvem per suposat, la mort del protagonista és el que donà fi a tota la novel•la. Per això, he citat aquest fragment, ja que crec que és de caràcter bèl•lic i tràgic.
[...] Plaerdemavida l’hi portà i el féu gitar al costat de la princesa. I les posts del llit, i del costat del capçal, no arribaven a la paret. Quan Tirant s’hagué gitat, la donzella li digué que s’estigués quiet i que no es mogués fins que ella no li ho digués. I ella es posà de peu al capçal del llit i posà el seu cap entre el ventre de Tirant i la princesa, i ella tenia la cara devers la princesa; i com que les mànigues de la camisa li feien nosa, se les tragué. I agafà la mà de Tirant i la posà sobre els pits de la princesa, i Tirant li tocà les mamelles, el ventre i, d’allí, avall. [...]
I Tirant tenia la mà sobre el ventre de la princesa. I Plaerdemavida tenia la seva mà sobre el cap de Tirant i, quan ella advertia que la princesa s’adormia, afluixava la mà i llavors Tirant tocava de gust; i quan la princesa estava a punt de despertar-se, estrenyia el cap a Tirant i ell s’estava quiet. Estigueren en aquest esplai per més espai d’una hora, i ell tothora tocant-la. [...]
La cita exposada pertany al capítol 233, on Tirant comparteix el llit amb la princesa. Des del meu punt de vista, aquest passatge té un caràcter eròtic. Si aquesta escena es representes en una imatge, es veurien tres personatges en un llit. A més a més, aquests van mig despullats i és una escena on apareixen tocaments íntims.
[..] Però , trobant-se a Andrinòpol, de sobte, Tirant se sent malalt. El capità ha contret una pulmonia i els metges no hi poden fer res per guarir-l’en. Coneixent que la mort se li apropa, Tirant crida a un confessor, rep els sagraments, fa testament a favor d’Hipòlit, redacta una adolorida lletra per a Carmesina i expressa la seva última voluntat de ser traslladat a Constantinoble. Tot fent camí cap a la ciutat imperial, Tirant mor.
Per a mi, sense dubte, el desenllaç de la novel•la és el més trist i dolorós. Encara que ja ho donàvem per suposat, la mort del protagonista és el que donà fi a tota la novel•la. Per això, he citat aquest fragment, ja que crec que és de caràcter bèl•lic i tràgic.
EL SOMNI FINGIT DE CARMESINA
He de contar-vos, Plaerdemavida, un somni que he tingut aquesta nit. Fou un somni molt estrany. Aquesta il•lusió començava quan Tirant entrava en la meua habitació. Jo estava ben perfumada i algaliada, vestida i no despullada, quan el meu enamorat m’agafà amb el braços i em portà a una altra cambra on estaven Estefania i el seu cosí, Diafebus. Mentre Tirant i jo parlàvem, la meua estimada amiga i Diafebus començaren a besar-se i a treure tota aquella roba que duien posada. Jo vaig poder sentir com Estefania deia que no volia, li feia mal; però Diafebus continuava fent la seua feina com si la maltractés. Però una estona més tard, Estefania ja no cridava pel dolor sinó per altres motius... Tant era el plaer que sentia que hagué de posar-se un llençol la boca perquè els altres no l’escoltaren.
Mentrestant, nosaltres ens besàvem. Ell em demà que li concedís l’honor d’alliberar-lo del jurament, per a que pogués obtenir el victoriós triomf que desitjava. Però jo em negà i ell acceptar. Per això quan els galls començaren a cantar, vaig pregar a Tirant que abandonés el castell per a que no fou descobert.
Però és clar, Plaerdemavida, tot no era més que un somni.
Mentrestant, nosaltres ens besàvem. Ell em demà que li concedís l’honor d’alliberar-lo del jurament, per a que pogués obtenir el victoriós triomf que desitjava. Però jo em negà i ell acceptar. Per això quan els galls començaren a cantar, vaig pregar a Tirant que abandonés el castell per a que no fou descobert.
Però és clar, Plaerdemavida, tot no era més que un somni.
LLETRA DE BATALLA
Benvolgut compte de Gènova:
Em plau informar-lo, que jo sóc Tirant lo Blanc, i últimament he rebut diversos atacs, d’uns homes emmascarats, que curiosament vestien l’escut de sa regne al cor. Per això, ho solucionarem d’una forma pacífica intentant que mori la menor part de gent possible.
Hos convoco a vós ací un més, a les portes de la seva fortalesa, situada a Gènova, per fer un combat a mort. El guanyador es quedarà amb totes les possessions de l’altre, incloent dones, criades,terres i castells.
Un altre terme són les armes a dur. L’única arma que es podrà portar, serà l’espasa, amb la seva corresponent armadura per a poder-nos defensar. Podrem anar a cavall o a peu, com sigui al vostra gust. I, haurem d’estar sols. Si a vós, compte de Gènova, que gosa d’una gran presencia en vers al camp de batalla, si no es presenta, atacarem Génova sense cap preocupació sobre que esta morin i qui esta vivint.
Tirant lo Blanc
Em plau informar-lo, que jo sóc Tirant lo Blanc, i últimament he rebut diversos atacs, d’uns homes emmascarats, que curiosament vestien l’escut de sa regne al cor. Per això, ho solucionarem d’una forma pacífica intentant que mori la menor part de gent possible.
Hos convoco a vós ací un més, a les portes de la seva fortalesa, situada a Gènova, per fer un combat a mort. El guanyador es quedarà amb totes les possessions de l’altre, incloent dones, criades,terres i castells.
Un altre terme són les armes a dur. L’única arma que es podrà portar, serà l’espasa, amb la seva corresponent armadura per a poder-nos defensar. Podrem anar a cavall o a peu, com sigui al vostra gust. I, haurem d’estar sols. Si a vós, compte de Gènova, que gosa d’una gran presencia en vers al camp de batalla, si no es presenta, atacarem Génova sense cap preocupació sobre que esta morin i qui esta vivint.
Tirant lo Blanc
DECÀLEG DEL BON CAVALLER
A continuació presentem el decàleg de bon cavaller que hem elaborat a partit de les recomanacions de Guillem de Varoic:
1- Un bon cavaller ha de ser bondadós, per quan es trobi en ocasions en les quals les necessitats humanes, com la cobdícia o la avarícia, floreixin entre els sentiments d’una persona, ha de saber controlar-los per continuar sent una persona honesta.
2- Un bon cavaller té que estar sempre ven preparat, per si per l’esquena li apareix algú en alguna ocasió, ha de saber reaccionar amb tota certesa per acabar amb el oposant sense que a ell li passi res.
3- Aquesta és una de les qualitats més importants per excel•lència: ha de “presumir” d’una gran intel•ligència en quan a tècniques de combat i d’estratègia.
4- Un cavaller ha de ser un mestre en l’art de les armes per poder gaudir d’una vida llarga i plena de victòries. Tot i que això impliqui que el fereixin, però que no acabin amb la seva vida.
5- Ha de defensar a la gent més necessitada, com també a la persona que l’allotja, el rei o el noble.
6- Ha de jurar fidelitat al rei, per quan estiguin en guerra o en algun conflicte entre regnes o simplement ideològiques ha de defensar-lo i no canviar mai de bàndol, encara que quedar-se impliqui perdre o morir.
7- Un bon cavaller en tota batalla té que honrar l’escut del seu regne i del seu rei.
8- Un bon cavaller té que jurar fidelitat al seu senyor respectivament abans de iniciar-se en aquesta practica.
9- Un bon cavaller té que muntar una bona bèstia per tal de ser més ràpid i més àgil que els altres en la batalla.
10- Per últim, un bon cavaller té que aplicar la justícia a qui du una mala vida i/o envoltada de actes vandàlics o descortesos contra la corona o el mateixos habitants del poble al que serveix.
jueves, 20 de noviembre de 2008
PERSONATGES DE LA NOVEL·LA
A continuació nombrerem i descriurem els personatges més importants i destacats del Tirant lo Blanc. A més d'aquests personatges, a la novel•la n'hi apareixen de molts més, però no són tant nombrats com els següents:
Tirant lo Blanc. Protagonista de la novel•la cavalleresca. És un cavaller fort, valent i molt hàbil amb les armes. Té una personalitat amable i educada. En el transcurs de la novel•la es veu com es deixa portar per l’amor.
Carmesina. És la princesa de Constantinoble, enamorada de Tirant . L’objectiu a la novel•la és conservar la seva virginitat. És un personatge clàssic, la qual cosa vol di, que és una donzella de bon cor i de bona aparença física.
Plaerdemavida. És una donzella de bon cor, amiga de la princesa Carmesina. És intel•ligent i sincera. Ajuda d’amagat a Tirant per a que pugui veure a la princesa. És un personatges irrellevant en la relació que sorgeix entre Tirant i Carmesina.
Diafebus. Cavaller prestigiós, culte i fidel, cosí de Tirant. Diafebus acompanya al protagonista en tots els seus viatges. És un personatge dinàmic i històric.
Estefania. Donzella amiga i cosina de la princesa Carmesina. És reflexiva i no exposa els seus sentiments.
Hipòlit. És un personatge jove i insegur, també sense gaire experiència i s'expressa amb un vocabulari culte. És una persona decidida i valenta, amb molts sentiments amagats.
Guillem de Vàroic. Cavaller de jove, pelegrí de gran. Va ser qui va ensenyar a Tirant lo Blanc el món de la cavalleria. Principalment és el narrador de la novel•la.
La Viuda Reposada. És un personatge que no mira pels demes. Està en contra de que Plaerdemavida i Estefania vulguin ajudar a Tirant, ja que ella està enamorada de Tirant.
Tirant lo Blanc. Protagonista de la novel•la cavalleresca. És un cavaller fort, valent i molt hàbil amb les armes. Té una personalitat amable i educada. En el transcurs de la novel•la es veu com es deixa portar per l’amor.
Carmesina. És la princesa de Constantinoble, enamorada de Tirant . L’objectiu a la novel•la és conservar la seva virginitat. És un personatge clàssic, la qual cosa vol di, que és una donzella de bon cor i de bona aparença física.
Plaerdemavida. És una donzella de bon cor, amiga de la princesa Carmesina. És intel•ligent i sincera. Ajuda d’amagat a Tirant per a que pugui veure a la princesa. És un personatges irrellevant en la relació que sorgeix entre Tirant i Carmesina.
Diafebus. Cavaller prestigiós, culte i fidel, cosí de Tirant. Diafebus acompanya al protagonista en tots els seus viatges. És un personatge dinàmic i històric.
Estefania. Donzella amiga i cosina de la princesa Carmesina. És reflexiva i no exposa els seus sentiments.
Hipòlit. És un personatge jove i insegur, també sense gaire experiència i s'expressa amb un vocabulari culte. És una persona decidida i valenta, amb molts sentiments amagats.
Guillem de Vàroic. Cavaller de jove, pelegrí de gran. Va ser qui va ensenyar a Tirant lo Blanc el món de la cavalleria. Principalment és el narrador de la novel•la.
La Viuda Reposada. És un personatge que no mira pels demes. Està en contra de que Plaerdemavida i Estefania vulguin ajudar a Tirant, ja que ella està enamorada de Tirant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
