EROTISME I BEL·LICISME

En aquest apartat, hem citat i comentat alguns passatges de la novel•la que ens han semblat i hem qualificat d’humorístic bèl•lic i eròtic.

[...] Plaerdemavida l’hi portà i el féu gitar al costat de la princesa. I les posts del llit, i del costat del capçal, no arribaven a la paret. Quan Tirant s’hagué gitat, la donzella li digué que s’estigués quiet i que no es mogués fins que ella no li ho digués. I ella es posà de peu al capçal del llit i posà el seu cap entre el ventre de Tirant i la princesa, i ella tenia la cara devers la princesa; i com que les mànigues de la camisa li feien nosa, se les tragué. I agafà la mà de Tirant i la posà sobre els pits de la princesa, i Tirant li tocà les mamelles, el ventre i, d’allí, avall. [...]
I Tirant tenia la mà sobre el ventre de la princesa. I Plaerdemavida tenia la seva mà sobre el cap de Tirant i, quan ella advertia que la princesa s’adormia, afluixava la mà i llavors Tirant tocava de gust; i quan la princesa estava a punt de despertar-se, estrenyia el cap a Tirant i ell s’estava quiet. Estigueren en aquest esplai per més espai d’una hora, i ell tothora tocant-la. [...]

La cita exposada pertany al capítol 233, on Tirant comparteix el llit amb la princesa. Des del meu punt de vista, aquest passatge té un caràcter eròtic. Si aquesta escena es representes en una imatge, es veurien tres personatges en un llit. A més a més, aquests van mig despullats i és una escena on apareixen tocaments íntims.



[..] Però , trobant-se a Andrinòpol, de sobte, Tirant se sent malalt. El capità ha contret una pulmonia i els metges no hi poden fer res per guarir-l’en. Coneixent que la mort se li apropa, Tirant crida a un confessor, rep els sagraments, fa testament a favor d’Hipòlit, redacta una adolorida lletra per a Carmesina i expressa la seva última voluntat de ser traslladat a Constantinoble. Tot fent camí cap a la ciutat imperial, Tirant mor.

Per a mi, sense dubte, el desenllaç de la novel•la és el més trist i dolorós. Encara que ja ho donàvem per suposat, la mort del protagonista és el que donà fi a tota la novel•la. Per això, he citat aquest fragment, ja que crec que és de caràcter bèl•lic i tràgic.