He de contar-vos, Plaerdemavida, un somni que he tingut aquesta nit. Fou un somni molt estrany. Aquesta il•lusió començava quan Tirant entrava en la meua habitació. Jo estava ben perfumada i algaliada, vestida i no despullada, quan el meu enamorat m’agafà amb el braços i em portà a una altra cambra on estaven Estefania i el seu cosí, Diafebus. Mentre Tirant i jo parlàvem, la meua estimada amiga i Diafebus començaren a besar-se i a treure tota aquella roba que duien posada. Jo vaig poder sentir com Estefania deia que no volia, li feia mal; però Diafebus continuava fent la seua feina com si la maltractés. Però una estona més tard, Estefania ja no cridava pel dolor sinó per altres motius... Tant era el plaer que sentia que hagué de posar-se un llençol la boca perquè els altres no l’escoltaren.
Mentrestant, nosaltres ens besàvem. Ell em demà que li concedís l’honor d’alliberar-lo del jurament, per a que pogués obtenir el victoriós triomf que desitjava. Però jo em negà i ell acceptar. Per això quan els galls començaren a cantar, vaig pregar a Tirant que abandonés el castell per a que no fou descobert.
Però és clar, Plaerdemavida, tot no era més que un somni.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario